Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Pere IV de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1528-46).
Fill natural i successor d’Esteve IV Féu costat al voivoda de Transsilvània contra l’emperador Ferran I Desitjós d’ampliar els seus dominis, topà amb Polònia, que el derrotà 1531 Enemistat amb els turcs, s’hagué d’exiliar 1538 El 1541 recuperà el poder, però com a tributari de Turquia
Maria Amàlia de Saxònia
Història
Reina de Nàpols i Sicília i d’Espanya.
Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política
Walter von Reichenau
Història
Militar
Militar alemany.
Capità de cavalleria durant la Primera Guerra Mundial, afavorí, dins la Reichswehr, l’ascensió de Hitler i se significà, durant la Segona Guerra Mundial, en les campanyes de Polònia i França Ascendit a mariscal 1940, substituí Von Rundstedt en el comandament de l’exèrcit del sud del front de l’Est
Esteve III de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1457-1504).
Fill de Bogdan II, succeí el seu oncle Pere III Derrotà els turcs a Rahova 1475, però, davant llur amenaça constant, s’alià amb Polònia i amb Hongria Malgrat tot, signà un tractat 1503 amb el soldà Baiazet II , pel qual Moldàvia mantenia la independència en canvi d’un tribut anual
Ludwik Mierosławski
Història
Militar
Militar polonès.
Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38
‘Uṯmān II
Història
Soldà otomà (1618-21).
Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït pel seu oncle altra vegada, i fou assassinat pel nou visir Dā'ūd Baixà, en el curs d’una revolta dels geníssers
Gotard I de Curlàndia
Història
Noble livonès de la família Ketteler.
Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat
nunci
Dret canònic
Legat del papa a cadascun dels estats amb qui manté relacions diplomàtiques plenes i d’una manera estable.
Té tasques complementàries de tipus pastoral i altres de caràcter delegat, per la qual cosa normalment és bisbe En les anomenades nunciatures de primera Alemanya, Brasil, Espanya, França, Itàlia, Polònia i Portugal, llurs titulars eren generalment nomenats cardenals en cessar en el càrrec En certs estats ocupen tradicionalment el deganat del cos diplomàtic
Grodno

Catedral de Sant Xavier, a Grodno
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Bielorússia.
Situada a banda i banda del Nemunas, és un nus ferroviari i de carreteres Produeix maquinària i materials per a la construcció i té indústria metallúrgica, química, tèxtil i de blanqueria Coneguda des del 1183, pertangué a Polònia del 1920 al 1939 Ocupada per les tropes alemanyes el 1941, fou alliberada el 1944
Comitè Europeu
Política
Organisme internacional creat a Londres (1850) per polítics exiliats de tot Europa a conseqüència dels fets revolucionaris de 1848-49.
Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina