Resultats de la cerca

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Jugador de cesta punta, fou el fundador de la Federació Catalana de Pilota 1924, que presidí fins el 1934 i, posteriorment, entre el 1939 i el 1943, càrrec que simultaniejà amb la presidència del Club Vasconia També fundà la Federació Espanyola de Pilota 1927, i fou president de la Federació Internacional de Pilota Basca Des del 1954 fins a la seva mort en fou president honorari

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Futbol Americà entre el 1994 i el 2003, assumint-ne la presidència al maig del 2003 Impulsàla Nit del Futbol Americà, cerimònia que premia esportistes i entitats relacionades amb el futbol americà i que celebrà la primera edició a l’estiu del 2009 Impulsà també el futbol flag i presidí el vintè aniversari de la federació 2009

Formà part del Club Natació Barcelona i del Centre Atlètic Laietània de Mataró Aconseguí la medalla d’or en la prova de salt d’alçada del Campionat d’Espanya 1953, amb una marca d’1,80 m, i la medalla d’argent 1954, amb una marca d’1,70 m Foudues vegades campió de Catalunya 1951, 1953 Durant els anys setanta presidí la Federació Toledana d’Atletisme

Professor de geografia a la Universitat de Cambridge 1958-74, universitat de la qual fou professor emèrit 1979-2022 Fou cofundador 1964 i membre del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure, grup que codirigí fins l’any 1994 Fou un dels capdavanters en el desenvolupament de la demografia històrica al Regne Unit Presidí la British Economic History Society 1996-98 i la British Academy 1997-2001

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort

Cap de govern 1897-99 i 1901-02, alt comissari de Creta 1906-11 i novament president del consell de ministres, tres vegades, durant la Primera Guerra Mundial, no reeixí en l’intent d’unir tots els partits i posar-los al costat de l’Entesa Presidí un govern d’unió nacional 1926-28 i fou president de la república 1929-35, però dimití davant la decisió de restaurar la monarquia

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat