Resultats de la cerca

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…

Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di…

Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times  1958-62 i el New York Herald Tribune  1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música Fou fundador…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on a partir de cinc anys es formà com a violinista Quan en tenia set començà a oferir concerts, i el 1916 inicià la seva tasca docent al mateix centre Traslladat als Estats Units el 1921 -d’on adoptà la nacionalitat al cap de sis anys-, entrà a formar part de l’orquestra del Teatre Capitol de Nova York El 1924 emprengué la seva trajectòria com a director d’orquestra, inicialment a la ràdio i posteriorment al capdavant de formacions de prestigi, com l’Orquestra de Filadèlfia, en la direcció de la qual debutà el 1931…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…

A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio Arrau Des…

Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat…

La producció es basà en les factories de Barcelona de La Hispano Suïssa , absorbida el 1946 per la nova empresa El 1949 fou llançat al mercat el primer tipus de camió Pegaso, amb motor dièsel de 6 cilindres i 8 tones de càrrega útil, i el 1950 aparegué el primer tipus d’autobús, un dels quals obtingué el 1952 la Rosa d’Oro del certamen de San Remo Itàlia El 1951, sota la direcció de Vilfred P Ricart, fou realitzat un model d’automòbil esportiu, el Pegaso Z-102 , que fou presentat al XXXVIII Salon de l’Automobile de París 1951 i a la Fira de Mostres de Barcelona del 1952 Aerodinàmic i d’una…

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu…