Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Música
En la major part de la història del Liceu, no es pot parlar de l’orquestra com a cos estable, ja que aquest col·lectiu -com el cor o les companyies de dansa- i el seu director musical es formaven per a cada temporada contractats per l’empresari.
Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…
Salvatore Cammarano
Música
Llibretista italià.
Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di…
Eric Salzman
Música
Compositor i crític nord-americà.
Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times 1958-62 i el New York Herald Tribune 1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música Fou fundador…
Hans Swarowsky
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…
Eugene Ormandy
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on a partir de cinc anys es formà com a violinista Quan en tenia set començà a oferir concerts, i el 1916 inicià la seva tasca docent al mateix centre Traslladat als Estats Units el 1921 -d’on adoptà la nacionalitat al cap de sis anys-, entrà a formar part de l’orquestra del Teatre Capitol de Nova York El 1924 emprengué la seva trajectòria com a director d’orquestra, inicialment a la ràdio i posteriorment al capdavant de formacions de prestigi, com l’Orquestra de Filadèlfia, en la direcció de la qual debutà el 1931…
Bruno Walter
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…
David Lively
Música
Pianista nord-americà.
A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio Arrau Des…
Manuel Fontanals i Mateu
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat…
Pegaso
Marca dels models d’automòbils de turisme, camions, autobusos i altres vehicles de tracció mecànica fabricats per ENASA
.
La producció es basà en les factories de Barcelona de La Hispano Suïssa , absorbida el 1946 per la nova empresa El 1949 fou llançat al mercat el primer tipus de camió Pegaso, amb motor dièsel de 6 cilindres i 8 tones de càrrega útil, i el 1950 aparegué el primer tipus d’autobús, un dels quals obtingué el 1952 la Rosa d’Oro del certamen de San Remo Itàlia El 1951, sota la direcció de Vilfred P Ricart, fou realitzat un model d’automòbil esportiu, el Pegaso Z-102 , que fou presentat al XXXVIII Salon de l’Automobile de París 1951 i a la Fira de Mostres de Barcelona del 1952 Aerodinàmic i d’una…
Edward Stanley
Història
Política
Polític britànic, catorzè comte de Derby.
Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius — i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina