Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
consola
Música
En l'orgue, pupitre des del qual es governen els diversos elements de l’instrument.
Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de finestra, per a la…
Unió Esportiva Sant Joan Despí
Futbol
Club de futbol de Sant Joan Despí.
Fou fundat l’any 1906 El 1912 es dissolgué i el 1916 fou refundat Durant els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur amb el nom de Club Esportiu Santjoananec En l’edició de 1934-35 fou campió del grup del Llobregat A mitjan anys quaranta tornà a desaparèixer i al començament dels cinquanta recuperà l’activitat amb el nom de Club de Futbol Sant Joan Despí El 1991 es fusionà amb l’Atlético Villadolores i l’Atlético Torreblanca i adoptà el nom actual La temporada 2007-08 quedà campió de grup de primera territorial i pujà a preferent, la màxima categoria que ha…
Albert Martinell Ferrer
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al CP Tordera, on destacà com a davanter golejador, i quan arribà a juvenil fitxà pel FC Barcelona El 1992 debutà amb el primer equip blaugrana, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1994 Fitxà pel Liceo de La Corunya 1994-97, amb el qual guanyà tres Lligues i una Recopa d’Europa 1996 el Reus Deportiu 1997-2000 el CP Vic 2000-02, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2001 el Lloret 2002-03 l’Alcobendas 2003-04, i una altra vegada el Liceo 2004-05, on es retirà Es quedà a la Corunya fent d’entrenador en equips de base, i la temporada 2011-12, tornà a jugar a segona divisió,…
Enric Guasch Alemán

Enric Guasch Alemán (a la dreta)
Arxiu Pau Vinyes
Esquí
Excursionisme
Esquiador de fons i excursionista.
Els seus inicis en el món de l’esquí de fons foren al Club Muntanyenc Barcelonès i l’any 1932 es feu soci del Centre Excursionista de Catalunya El 1929 guanyà el Trofeu Weyermann d’esquí de fons L’any 1930 es proclamà campió de Catalunya de la mateixa modalitat i, l’any següent, subcampió També guanyà la medalla d’argent a la Copa de la Generalitat de Catalunya per equips, ja amb el CEC 1932, i quedà tercer classificat del Concurs Internacional la Molina de Fons 1934 A la dècada de 1930 esdevingué seleccionador de l’equip espanyol d’esquí i president de la Secció d’Esquí del CEC…
làmpada d’escletxa
Electrònica i informàtica
Oftalmologia
Làmpada concebuda per a examinar la part anterior de l’ull, la qual mostra en secció —mentre la resta queda a la foscor— en ésser travessada per un raig pla de llum intensa.
Combinada amb un microscopi cornial, permet d’estudiar amb detall les alteracions de la conjuntiva, la còrnia, l’iris i el cristallí
Santa Llúcia (Sobremunt)
Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…
La llotja
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria Millàs-Raurell, estrenada el 17 de febrer de 1928 i publicada aquell mateix any.
Situada l’any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d’una relació d’adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna Entre les pàgines d’un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d’adulteri d’ella, de quan feia sis anys que s’havien casat En assabentar-se’n, Arnau es veu immers en una desesperació…
els Ametllers

Vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Vil·la romana del terme de Tossa de Mar (Selva).
Descoberta el 1914 i excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, que quedà constituïda en dues parts a la part alta se situava la zona residencial, una mansió luxosa on vivien els propietaris i que disposava de termes pròpies i de mosaics en nombroses habitacions A la part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció d’oli i vi, amb quatre premses i una cisterna on es recollia el most Perdurà fins al segle V, i en la segona…
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…
els Comdals

Torre dels Comdals (Manresa)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil de filats del municipi de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l’indret de l’antiga masia dels Comdals.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals desclosos a migdia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina