Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans

És format per quatre illes volcàniques Tristan da Cunha, la més gran, Gough, Inaccessible i Nightingale i diversos illots, i és situat a mig camí de l’Atlàntic, entre l’Amèrica del Sud i l’Àfrica Hi ha una important emissora de ràdio i una estació meteorològica des del 1942 La pesca hi és important Fou descobert per Tristão da Cunha Els britànics en prengueren possessió el 1817

Si aquesta transmissió té lloc entre dos interlocutors, hom parla de radiotelefonia, i si és entre diversos interlocutors esdevé un cas particular de la radiotelefonia que és la multiconferència per ràdio o telereunió, que a més pot incorporar imatges fixes o en moviment Però correntment es tracta d’una emissora que difon un programa que pot ésser captat per un gran nombre de receptors, i aleshores hom parla de radiodifusió sonora

Fundat com a setmanari 1938 al País Basc per l’editor Manuel Fernández Cuesta Merelo, el 1942 es convertí en diari És la publicació esportiva de l’Estat amb més difusió i lectors Té un web, creat el 1995, amb molts seguidors i des del 2001 té una emissora de ràdio i des del 2010 disposa d’un canal de televisió per TDT Té una línia editorial propera al Reial Madrid

Amb el pseudònim de Pedro Nimio collaborà a La Nación 1919, El Diluvio 1926, etc Fou autor de Zapirón y Tejoleta 1923, llibre d’aventures per a joves Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums 1940-54 sota el títol general d' El año artístico Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Procedent de les varietats i la ràdio, el 1942 interpretà el film Avanti c'è posto El seu paper més emblemàtic pertany a Roma, città aperta 1944 de R Rossellini, però la seva amplia filmografia s’estén a través del gènere de la comèdia i de nombroses collaboracions amb Totó També va realitzar alguns films i, darrerament, havia interpretat La Tosca 1972 i C'eravamo tanti amati 1974

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…