Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és…
Joan Lluís Moraleda i Perxachs

Joan Lluís Moraleda i Pexarchs
© Fototeca.cat
Folklore
Compositor, director d’orquestra i oboista.
Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona…
Josep Maria Martorell i Codina
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1951 Poc influït per l’Escola d’Arquitectura, però sí pel seu treball a l’estudi de Francesc Folguera, inicià la seva tasca professional amb Oriol Bohigas , amb el qual fou, juntament amb altres arquitectes, membre fundador del Grup R Posteriorment 1962, amb el mateix Bohigas i amb David Mackay , fundà MBM Arquitectes , en què desenvolupà tota la seva carrera professional, amb projectes com ara l’Escola Thau, els habitatges de la Meridiana, les ampliacions d’El Corte Inglés, l’urbanisme de la Vila Olímpica, i el Museu del Disseny i el Palau Nou de la Rambla, a…
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…
Liceu Filharmónico-Dramàtic d’Isabel II
Música
Societat cultural fundada a Barcelona el 1838 al desafectat convent de Montsió de l’antiga plaça de Santa Anna (actual portal de l’Àngel), amb la finalitat de promoure l’ensenyament teatral i musical -d’on prové el nom de Liceu- i de dur a terme representacions de teatre i òpera per part dels alumnes.
El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés…
Club de Futbol Gavà

Equip del Club de Futbol Gavà que la temporada 2009-10 jugà a segona B
Club de Futbol Gavà
Futbol
Club de futbol de Gavà.
Fou constituït oficialment el 1921, tot i que des del 1916 ja es practicava el futbol a la població La primera denominació fou Atlètic de Gavà Club de Futbol i el primer president, Josep Seculí Inicialment jugà en uns terrenys de la Rambla, però l’any 1924 es traslladà a la Roca i el 1930, a Can Rierals, al terme de Viladecans Durant els primers anys guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1946, la Copa Catalana 1946 i el Trofeu Llobregat 1947 El 1952 es traslladà al camp municipal de l’American Lake Ingressà a tercera divisió estatal la temporada 1956-57 però només…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina