Resultats de la cerca
Es mostren 2526 resultats
William Tyndale
Cristianisme
Reformador anglès.
Format a Oxford i a Alemanya, conegué Erasme i MLeter i publicà la primera versió íntegra del Nou Testament a l’anglès 1525 —difosa clandestinament a Anglaterra— Perseguit per Enric VIII, morí a la forca i fou cremat És el creador d’una gran part del vocabulari religiós anglès
Konstantin Nikolajevič Leont’ev
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor rus.
Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk
Antoni Cardils
Literatura catalana
Predicador i autor dramàtic.
Franciscà observant, regí el monestir de Sant Francesc de Palma Escriví la Representació de la temptació que fonc feta a nostre senyor Jesucrist , conservada dins el recull de teatre religiós conegut com a manuscrit Llabrés , i predicà el sermó de la Conquesta dels anys 1553, 1564 i 1575
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Assagista i narrador.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà…
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…
Armagh

Armagh La catedral de St. Patrick
© Turisme d'Irlanda / Steffan Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, al districte d’Armagh i capital de l’antic comtat homònim (13.602 h [1981]).
Dominada per dos turons en un dels quals s’aixeca la catedral segles XIII-XIV, la ciutat començà a ésser el centre religiós d’Irlanda al segle V, en el qual sant Patrici fou bisbe La seva seu arxiepiscopal, catòlica, és la primada d’Irlanda També hi ha un arquebisbe anglicà
parsi
Religions de l’Orient Mitjà
Membre de la comunitat religiosa d’origen persa i de religió mazdaista (mazdaisme) que viu concentrada pràcticament a Bombai (Índia), on arribaren al segle VII arran de la conquesta musulmana de l’Iran.
Són molt influents avui a l’Índia a causa de llur valor moral i religiós i la seva posició social acomodada d’homes de negocis i d’intellectuals Els qui restaren, en canvi, a l’Iran, anomenats guèbers pels musulmans, representen una població mínima, pobra i de nivell social ínfim
calendari asteca

Calendari asteca de pedra
© Fototeca.cat
Cronologia
Calendari emprat pels asteques.
El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cadascun i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys xihumolpilli El calendari religiós o tonalpualli tenia un any de 260 dies
Bartomeu Cucala
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se, seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el s XVI, en català, llatí i castellà
Helge Rode
Literatura danesa
Escriptor danès.
Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina