Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
Antonio Sangüesa Serrano
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà en el Centre d’Esports Sabadell i jugà amb el primer equip 1924-27 Tot seguit fitxà pel Club de Futbol Badalona 1927-30 i després retornà al Sabadell 1930-37 Extrem dret, per la seva habilitat i baixa estatura era conegut com la rateta de la Creu Alta Guanyà un Campionat de Catalunya 1934, aconseguí un ascens a segona divisió 1932-33 i disputà la final de Copa 1935 En la temporada 1946-47 passà a dirigir el Sabadell a primera divisió, que es classificà en tercer lloc després de no perdre cap partit a la segona volta Continuà entrenant el conjunt vallesà la temporada 1947-48
Lluís Miquel Santillana Fraile

Lluís Miquel Santillana Fraile
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983
Unió dels Democratacristians i dels Cristians de Centre
Política
Partit polític italià.
Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco Buttiglione
Vasilij Pavlovič Aks’jonov
Literatura
Novel·lista rus.
Metge de professió, s’estrenà el 1959 amb la novella Kollegi ‘Collegues’, que causà una gran controvèrsia, com, en general, gairebé tots els seus llibres, entre els quals cal citar Zv'ozdnyj bilet ‘Bitllet cap a les estrelles’, 1961, Katapulta ‘Fona’, 1964, Na polpuki k lune ‘A mig camí de la lluna’, 1966, Moj deduška-pam'atnik ‘El meu avi és un monument’, 1972 Considerat un autor rebel perquè en les seves obres qüestionava molts aspectes de l’ordre soviètic, l’any 1980 hagué d’exiliar-se a Occident, on publicà, entre d’altres, la novella Ostrov Krym ‘L’illa de Crimea’, 1981 El 1990 retornà a…
Hermann Joseph Abs
Hermann Joseph Abs
© Fototeca.cat
Economia
Financer alemany.
El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d’importants…
Rafael Monleon i Torres
Pintura
Pintor.
Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…
Juan Pablo de Aragón-Azlor y Zapata de Calatayud
Història
Duc de Vilafermosa des del 1764, comte de Guara i comte de Luna.
El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir
Joaquim Lluch i Garriga

Joaquim Lluch i Garriga
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de les diòcesis…
Joe Slovo
Política
Polític sud-africà.
Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders polítics més decididament…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina