Resultats de la cerca
Es mostren 1947 resultats
Constanci I
Història
Emperador romà (305-306).
Fou adoptat per Maximià es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I i elevat a la dignitat de cèsar 293, càrrec que compartí amb Galeri Governà les Gàllies i Britània, on sufocà una revolta 296 Derrotà després francs i alamans En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri 305 Fou tolerant amb els cristians Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes
Marc Juni Brut
Història
Patrici romà.
Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota
Vilcabamba
Geografia històrica
Província de l’antic imperi inca, al Perú.
Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba
Acre
Divisió administrativa
Estat del Brasil, al peu dels Andes i fronterer amb Perú i Bolívia.
La capital és Rio Branco De clima tropical, la seva principal riquesa són el cautxú i la mineria petroli, carbó, or El travessen els rius Purus i Juruà amb llurs afluents, els quals són, junt amb l’aviació, els principals sistemes de comunicació De població majoritàriament brasilera, el 1867 fou cedit pel Brasil a Bolívia i el 1899 es proclamà república independent Després d’ésser sufocada la revolta independentista 1901, entrà a formar part del Brasil el 1903, mitjançant una indemnització a Bolívia
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walkon the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
José María Albiñana Sanz
Política
Medicina
Metge i polític.
En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya
Thomas Wilson Dorr
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític nord-americà.
Intentà d’ampliar la base representativa de l’estat, puix que hi pervisqué la legislació anterior a la independència Fou nomenat governador per una convenció reunida per ell 1841 per tal d’elaborar una constitució, a la qual les autoritats n'oposaren una de més moderada, mentre condemnaven la iniciativa unilateral de Dorr, que es revoltà 1841-42 Fou derrotat i condemnat a cadena perpètua 1844 Obtingué la llibertat el 1845, i el 1851 recuperà els plens drets de ciutadania
Syngman Rhee
Història
Política
Polític coreà.
Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià
Ramir I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (842-850), fill de Beremund I i successor d’Alfons II.
Quan rebé el poder hagué de sufocar amb l’ajuda dels gallecs un intent d’usurpació del tron per part del comte de palau Nepociano, el qual secundaven forces asturs Més tard féu cara a una nova revolta, aquest cop capitanejada pels nobles Aldroito i Piniolo Fou el constructor de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo Afrontà els pirates normands a la Corunya 844 i dues expedicions sarraïnes una contra Lleó 846 i l’altra contra Àlaba 848
Selim III
Història
Soldà otomà (1789-1807), nebot i successor d’Abdülhamit I
.
Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina