Resultats de la cerca

De jove realitzà nombroses illustracions i cartells que obtingueren premis a Madrid i Barcelona Més tard, estudià el repujat de metalls a la banya i l’esmalt a l’Escola Massana Fou en aquesta darrera activitat on esdevingué pioner en el tractament material de l’esmalt investigant-ne les reaccions i possibilitats, sobrepassant els graus de cocció dels esmalts i utilitzant els efectes que es produïen per les oxidacions dels metalls De la seva ingent obra, que mai no va voler mostrar en públic i de la qual va destruir gran quantitat els darrers dies de la seva vida, en resten alguns exemples al…

Estudià a Llotja El 1971 feu la primera exposició individual, i l’any següent guanyà el premi de pintura jove de la Sala Parés Ha exposat també a diverses ciutats d’Europa i Amèrica La seva obra entronca amb el concepte fauvista, caracteritzant-se pel seu accentuat colorisme

Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova 1859, exercí a Saragossa 1860 i a Lleó 1864 i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària 1901-08, i s’hi jubilà 1909 Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les obres següents Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos 1867, Elementos de anatomía general 1870 i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos 1876, entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat

Ocupà la regència durant l’exili 1338-41 i la captivitat del rei 1346-57 El seu regnat estigué presidit per les contínues pertorbacions nobiliàries

Fill de Carles III de Parma, el qual succeí després del seu assassinat Amb el procés d’unificació italiana fugí a França 1859 i perdé els seus estats

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries

Fill i successor d’Hug I Educat per Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II Per motius polítics es casà amb diferents dones, que rebutjà, per la qual cosa fou excomunicat Fomentà la treva de Déu, s’enfrontà amb la noblesa feudal i recuperà els comtats de Dreux 1015 i de Melun 1016 i el ducat de Borgonya 1016

Segon fill del comte Balduí V, succeí el seu nebot el comte Arnulf III Portà a terme una expedició contra els musulmans a Galícia Es casà 1063 amb Gertrudis de Saxònia, vídua del comte Florenci I d’Holanda Li fou encomanada la tutela del comte Arnulf III de Flandes, fill del seu germà el comte Balduí VI, i se li apropià el comtat amb l’ajut de les ciutats i amb el reconeixement del rei Felip I de França

Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn