Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Villargordo del Cabriel
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes 1 100…
Castells i edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó Ancinhan Castell d’Ancinhan Atsat Castell d’Atsat Belestar Vila i castell de Belestar Castell de Caladroer Camporsin Castell de Palmas Caramanh Castell de Caramanh Cassanhas Castell de Cuixós Caudièrs de Fenolhet Castell i vila de Caudièrs de Fenolhet Castell de Castelfisèl Castell dels Mòros Centernac Castell de Centernac L’Esquèrda Castell de l’Esquèrda Felhuns Castell de las Albas Fenolhet Castell de Fenolhet o de Sant Pèire Castell de Sabardan Ginclar Castell de Ginclar Lançac Castell i vilatge de…
Castell de Curant (el Pont de Suert)
Art romànic
L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant Mateu L’església…
Francesc Bonifaç i Massó
Escultura
Escultor.
Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Lluís Bonifaç i Massó Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula , a Sant Martí de Maldà 1762 Sant Crist , per al Morell 1766 Ester i Abigail , per al cambril de la Misericòrdia, de Reus 1772, que havia fet el…
Agustí Vilar i Martínez
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions municipals del 2007 Com a…
Sant Esteve de Montcorbau (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’aixeca a l’extrem inferior del poble, que s’estén en un replà format per un relleix afaiçonat al pendent, sobre el barranc de les Roques Neres, al ribatge dret de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH192237 S’hi arriba a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, s’inicia, a mà esquerra, el trencall que mena a Montcorbau FJM-AMB Església L’església és un edifici d’origen romànic, però, com tants d’altres de la Vall, desfigurat i emmascarat per acusats remodelatges posteriors En aquest cas, els processos renovadors han…
Coma
Despoblat
Despoblat recent i antiga parròquia del municipi d’Eus (Conflent), al vessant meridional del roc Geler, a l’antic camí de Sornià.
Sant Pau de Fenollet
Vista general de Sant Pau de Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Fenolleda.
És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la zona de vi de…
Club Patí Tordera

Equip del Club Patí Tordera guanyador de la Copa de la CERS de la temporada 1985-86
Club Patí Tordera
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Tordera.
Fundat el 1945, inaugurà la pista municipal i començà a competir el 1951 Els primers equips de base s’organitzaren durant la dècada de 1960 sota la presidència de Francesc Garcia, i posteriorment, de Joan Privat El 1974 l’equip infantil guanyà el primer Campionat d’Espanya, títol que posteriorment també guanyaren les altres categories inferiors del club La temporada 1978-79 el primer equip ascendí a la divisió d’honor, gràcies sobretot a l’actuació de Josep Garriga i Josep Enric Torner, formats al planter La primera temporada a la màxima categoria, la 1979-80, fou subcampió de Lliga i jugà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina