Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
Pau Arán i Gimeno
Ball esportiu
Ballarí professional.
Començà a competir el 1998 i es proclamà campió d’Espanya jove en la modalitat llatins 1999 fent parella amb Anna Rosa Garola El 2002 fou campió d’Espanya adult en la modalitat deu balls, amb Blanca Ribas Turón Ja retirat de la competició esportiva, es dedicà professionalment a la dansa contemporània i formà part de la companyia de dansa de Pina Bausch
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
Quaderns Literaris
Col·lecció literària fundada i dirigida per Josep Janés el 1934.
Fins el 1938 publicà 222 números, una part dels quals corresponien a la “Biblioteca de la Rosa dels Vents” que, malgrat una numeració pròpia, mantenia la numeració correlativa dels Quaderns literaris Precedent de les sèries de butxaca, publicà sobretot, obres estrangeres Merimée, Thackeray, Nerval, Sterne, Swift, Tolstoi, Papini, Bontempelli, però també Eugeni d’Ors, Benguerel i J M Folch i Torres, entre altres
Robert Wiene
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic alemany.
Capdavanter del moviment expressionista amb el seu film Das Kabinett des Doktor Caligari 1919, continuà en la mateixa línia amb Genuine 1920, Raskolnikow 1923 i Orlacs Hände 1924 D’estil diferent són, per exemple, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la Rosa’, 1925, Der Andere ‘L’altre’, 1930 i Ultimatum 1930, enllestida per RSiodmak a causa de la seva mort sobtada
Francisco de Tresguerras
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
S'inicià en el camp de la pintura, que abandonà aviat per dedicar-se a l’arquitectura Estudià Vignola i els tractadistes Vitruvi i Serli La seva obra principal és l’església del Carmen de Celaya Féu també el pont de Celaya, el teatre de San Luis Potosí i les esglésies de Santa Clara i Santa Rosa de Viterbo, de Querétaro
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina