Resultats de la cerca
Es mostren 1831 resultats
Josef Jelínek
Música
Compositor i pianista bohemi.
El 1786 fou ordenat de sacerdot al seminari de Praga Estudià orgue i composició amb N Seger, que substituí de vegades com a organista A instàncies de WA Mozart, que feu d’intermediari durant una de les seves visites a Praga, entrà al servei del comte Kinsky com a capellà, i amb ell es traslladà a Viena, probablement el 1789, on prosseguí estudis amb JG Albrechtsberger i feu amistat amb L van Beethoven Mort Kinsky, es posà al servei dels prínceps Esterházy i, més tard, de la cort vienesa Entre els seus alumnes de la burgesia i la noblesa figurà l’emperadriu Maria Lluïsa d’Àustria Assolí una…
José Nieto
Música
Compositor, pedagog i director madrileny.
Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio…
Alfons Moliné i del Castillo
Cinematografia
Dibuixant animador i teòric del cinema d’animació i la historieta.
Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…
Joan Antoni González i Serret
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, periodista per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, i diplomat per l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge a París, el 1976 passà a dirigir l’ICC, des del qual ha desenvolupat una ingent tasca de productor executiu de curts, llargs, telefilms i sèries En representació de l’entitat, el 1983 cofundà i participà en la gestió del Plató Ideal, i el 1998, de Kopla, propietària de les dues sales Boliche de Barcelona Fou coordinador de les I Converses de Cinema a Catalunya 1981, coredactor del projecte de llei de l’Ens Autònom de…
Patachou
Música
Pseudònim de la cantant francesa Henriette Eugénie Jean Ragon.
Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan , de Jean…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
Carme Solé i Vendrell

Carme Solé i Vendrell
Francesc Àvila
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Es formà a l’Escola Massana S'ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i ha obtingut, entre d’altres, els premis Janus Korczak Polònia, 1979, Apelles Mestres 1983 i Catalònia 1984 Ha illustrat texts propis i de Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, etc També ha estat collaboradora de “Cavall Fort” i ha realitzat sèries de dibuixos animats Entre els títols publicats, una bona part dels quals a l’estranger Anglaterra, Alemanya, EUA, Japó, etc, cal remarcar La lluna d’en Joan , L’aniversari , Raspall i Jo les volia Ultra la seva activitat com a dibuixant…
Magdalena Abakanowicz
Art
Artista tèxtil polonesa.
Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i…
Antoni Chic i Ollés
Ràdio i televisió
Teatre
Director teatral i realitzador de televisió.
Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…
sèrie
Música
Seguit d’elements musicals (generalment notes) que se succeeixen els uns als altres relacionats d’alguna manera entre ells.
En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina