Resultats de la cerca
Es mostren 9614 resultats
Miquel Chacón Díaz

Miquel Chacón Díaz
Unió Ciclista Sabadell
Ciclisme
Ciclista de carretera i de ciclocròs.
Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la…
Mika Hakkinen i Oriol Servià, campions del món d’automobilisme
El pilot finlandès Mika Hakkinen, de l’equip McLaren, guanya la darrera prova del Campionat del Món de Fórmula 1, disputada al circuit japonès de Suzuka, i es proclama campió del món per segon any consecutiu Els dos pilots de Ferrari, Michael Schumacher i Eddie Irvine, es classifiquen segon i tercer i donen a Ferrari el campionat per constructors D’altra banda, el pilot català Oriol Servià es proclama campió del món de la Fórmula Indy Lights d’automobilisme, que es disputa als Estats Units, després de la finalització de la cursa del circuit de Fontana Florida
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
Carles Mas i Samora
Motociclisme
Motociclista, pilot d’enduro, motocròs i raids.
Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins…
,
Joan Gimeno
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant
Enric Gussinyer Coma
Triatló
Triatleta.
Membre del Club Natació Olot, l’any 1991 començà a destacar com a juvenil segon en el Campionat de Catalunya i quart al d’Espanya i el 1992 com a júnior primer de Catalunya i segon d’Espanya El 1993 ingressà a la Residència Blume de Madrid Encara en edat júnior 1994, es proclamà campió de Catalunya absolut en distància olímpica i també del circuit català de triatló, també en categoria absoluta A partir del 1995 començà a destacar en distàncies llargues, proclamant-se campió de Catalunya en distància B i amb bones classificacions i marques en ironmans, com a la…
Francisco Ruf Giménez
Atletisme
Atleta.
S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
quintet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de corda, amb diverses distribucions possibles, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina