Resultats de la cerca

Es formà al Club Esportiu Episcopal de Lleida, amb el qual jugà a la Superlliga També jugà amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb el CAI de Saragossa i a la Lliga belga Tornà al CE Episcopal 2003 i passà al Reyal Voley Guadalajara 2005 Posteriorment fitxà pel SEC Isernia de la Lliga A-2 italiana 2006 i pel Farmacil Cusine Pineto 2007 Retornà al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona l’any 2007 Fou internacional amb Espanya

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Formada al Sícoris Club Guanyà dos Campionats d’Espanya Júnior 2003-04 i un Campionat d’Espanya absolut 2006 Aconseguí la tercera posició l’any 2008 Formà part de la selecció catalana i de la selecció espanyola entre el 2007 i el 2009 Destacà la seva participació enel Campionat del Món 2008

Començà a arbitrar la temporada 1977-78 i debutà a la divisió d’honor el 1986 L’any 1992 arbitrà per primer cop un partit internacional Xiulà en el Mundial de Reus 1999 i en el Mundial femení de Sertãozinho 1996 Arbitrà també l’europeu de Madeira 1994, l’europeu femení de Molfetta 2001, dues finals a quatre de la Lliga europea i una final de la Copa de la CERS Es retirà la temporada 2003-04

Pioner a Catalunya, s’inicià al Delta Club Lleida l’any 1979 Fou doble campió d’Espanya 1985 i subcampió l’any següent Establí els rècords d’Espanya de distància lliure 1990 i de distància i velocitat 1994 En parapent es classificà en segon lloc en el Campionat d’Espanya 2003 i fou campió de Catalunya i de la Lliga Catalana en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola d’ala delta 1983-86 i de parapent 2005, i des del 2009 és seleccionador estatal de parapent El 1984 fundà l’escola Volager juntament amb Manel Escudé, on es dedicà a la instrucció d’ala delta L’any 1990 creà l’…

Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002  Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat contemporània El…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida  com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…

Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…