Resultats de la cerca
Es mostren 1180 resultats
ful·lerè

Molècula de ful·lerè C60 (a dalt) i la mateixa molècula totalment hidrogenada C60H60 (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Família de molècules que es presenta en forma de carboni cristal·lí.
Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…
reserva
Tecnologia
Superfície que és protegida amb una matèria aïllant per tal que no actuï damunt seu un determinat agent amb el qual hom ha de tractar les superfícies contigües.
rampa
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir, especialment, per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris.
làmina semitransparent
Física
Làmina que, per mitjà d’un dipòsit d’argent en una de les superfícies, reflecteix part de la llum que li arriba i en deixa passar la resta.
dragant dret
Transports
Taula gruixuda, recta i de superfícies planes, que per la part del mig s’ajusta amb la roda de popa i pels extrems és empernada al dragant tort.
fotografia

Etapes del procés d’obtenció d’una fotografia en blanc i negre
© Fototeca.cat
Fotografia
Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum (o d’altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d’un objecte, sobre superfícies convenientment preparades.
Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
seqüència deposicional
Geologia
Conjunt d’estrats relacionats genèticament i dipositats més o menys concordantment, que és limitat al sostre i a la base per discordances o per superfícies correlatives a aquestes discordances.
Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals
paper de vidre

Papers de vidre
Tecnologia
Química
Oficis manuals
Paper fort proveït d’una capa de pols de vidre o d’arena de quars en una de les seves cares i que hom empra per a polir superfícies.
lent de Fresnel
Física
Tipus de lent de gran obertura i de longitud focal molt curta que, respecte a les lents convencionals, és més plana, prima i pot construir-se en grans superfícies.
Dissenyada pel l’enginyer francès JA Fresnel per a la construcció de lents per a projectors de fars, actualment els seus usos són múltiples en el camp de la illuminació, si bé també s’aplica en dissenys de concentradors solars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina