Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
Eduard Nicol
Filosofia
Filòsof i historiador de la filosofia.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y Letras”, i el…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no…
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…
la Platja de Sant Cebrià
Nucli
Nucli turístic de Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló), amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al S de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial és el port tradicional d’Elna, sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Mallol, La Mediterrània Hom hi ha construït un port esportiu i de pesca al S de la urbanització més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
Jining
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
És situada al Gran Canal, al NE de la llarga sèrie de llacs que connecten amb la xarxa de vies fluvials de la plana situada a l’oest La reconstrucció del Gran Canal després del 1949 revifà la funció comercial de la ciutat, que també esdevingué centre de comunicacions viàries Mercat de cereals, centre d’artesania tradicional, amb producció d’articles de fusta i bambú, fabrica eines agrícoles, maquinària per a la irrigació, i altres productes destinats principalment a les àrees rurals
La reina Elisabet II inaugura el Parlament de Gal·les
La reina Elisabet, vestida de carrer i no amb el tradicional vestit reial amb què cada any assisteix a la primera sessió del Parlament de Westminster, presideix a Cardiff la cerimònia d’obertura del Parlament de Galles, que va ser elegit el dia 6 de maig A la sessió també hi assisteix el príncep Carles, que, com també fan el primer ministre gallès, Alun Michael, i el president de la cambra, Elis-Thomas, utilitza el gallès en part del seu discurs
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra En molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina