Resultats de la cerca

Esquema-guia dels capitells del claustre I Ojaos informaciè J Camps Vegeu a continuació la taula dels temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona, amb la descripció dels 69 capitells La numeració correspon als capitells i cimacis de les galeries dels claustres tal com apareixen a l’esquemaguia La lletra “a” respon al tema iconogràfic del capitell i la “b”, al cimaci A l’esquema-guia figuren també els capitells dels contraforts exteriors del claustre corresponen al nivell de la cornisa i, per tant, no s’estudien amb l’escultura de les…

En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…

Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…

Tenia un bec corni i les extremitats pentadàctiles Visqué en el Cretaci inferior a Europa, Amèrica del Nord, Mongòlia i nord d’Àfrica Els membres anteriors, menys desenvolupats que els posteriors, portaven en el primer dit una mena d’esperó que probablement tenia una funció defensiva De locomoció quadrúpeda, i ocasionalment bípeda, l’iguanodont feia fins a 9 m de longitud Presentava una bateria de dents encaixades com les teules d’una teulada, que es renovaven contínuament i que li servien per a triturar els vegetals amb què s’alimentava La part anterior dels maxillars no tenia…

Els manca el dit polze, o és molt reduït els altres dits són llargs i prims, com ganxos Mesuren mig metre d’alçària i són de colors variables segons les espècies, des de tons daurats fins a negres Tenen el cap petit i la cara glabra llur encèfal és una mica més desenvolupat que el de la resta dels platirrins Habiten en grups als boscs espessos i menen una vida exclusivament arborícola Es traslladen saltant d’una branca a l’altra, penjant-se pels braços i per la cua braquiació S'alimenten de vegetals i de fruites Habiten Mèxic i el Brasil L’espècie A variegatus és pròpia de l’alt…

Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha observat també la…

En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups familiars polígams S'…

El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…

Aparegué vers el 1720, en crear-se un nou tipus d’interior, el petit saló reduït, intimista, al voltant d’una taula com a conseqüència d’aquesta nova disposició dels interiors aparegueren nombrosos mobles de complement, de petites dimensions, tots adornats amb delicats treballs de marqueteria o lacats Les formes d’aquest estil són les del rococó, però més simplificades la línia corba és lleugera i sense ornaments pesants Totes les decoracions, sia de mobles, de tapisseries, etc, tenen motius naturalistes, generalment vegetals, o chinoiseries Amb la creació d’importants…

Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des…