Resultats de la cerca

Un home armat dispara contra els passatgers que s’esperaven a la cinta de recollida d’equipatge a l’aeroport nord-americà de Fort Lauderdale Florida Moren 5 persones, i 8 resulten ferides L’agressor és reduït per la policia, i posteriorment declara haver actuat per compte de l’autoanomenat Estat Islàmic Tanmateix, aquest grup no reivindica l’atemptat Abans d’aquests fets, l’agressor ja havia protagonitzat incidents violents a Alaska, on residia, i també havia dit que sentia veus i que la seva ment estava sent controlada per la CIA

Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant

De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües

N'han estat directors Gabriel Salord i Marqués, fins el 1967, Guillem Colom i Allès, que ostentà el càrrec fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull La Capella ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per Espanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons

Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…

Fou un dels fundadors del Grup 47 La seva poesia és considerada pel to escèptic i sovint aspre, la més representativa de la postguerra alemanya Abgelegene Gehöfte ‘Masies apartades’, 1948, Botschaften des Regens ‘Missatges de la pluja’, 1955 i Zu den Akten ‘Per a les actes’, 1964 En les seves nombroses peces radiofòniques, s’enfrontà al món real i al món imaginari Träume ‘Somnis’, 1953, Stimmen ‘Veus’, 1958, In anderen Sprachen ‘En altres idiomes’, 1964 La prosa tardana, com Maulwürfe ‘Talps’, 1968, exposa la seva concepció pessimista sobre la cultura humana

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Ordenat de sacerdot catòlic, fou professor de teologia moral a la Universitat de Sant Petersburg 1888-92 i des del 1922 a la Universitat de Lituània És el màxim exponent de la renaixença lituana La seva poesia, essencialment patriòtica, canta el paisatge del seu país i reflecteix la lluita per la independència del poble lituà La seva obra inclou, entre d’altres, els reculls Pavasario balsai ‘Veus primaverals’, 1895, Jaunoji Lietura ‘Jove Lituània’, 1907 i Mūsu vargai ‘La nostra desventura’, 1921 Escriví també una trilogia dramàtica de caràcter èpic

Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà

Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902