Resultats de la cerca

D’aptituds molt precoces, els anys seixanta se situà entre els principals virtuosos mundials del violí El seu repertori és d’una gran amplitud, però s’ha destacat sobretot en la interpretació dels romàntics Ha dut a terme nombrosos enregistraments, d’entre els quals cal esmentar el de les sonates de Beethoven amb el pianista VAškenazij

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel

Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche