Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
orde de Carles III
Història
Orde civil instituït a Espanya per Carles III el 1771 per commemorar el naixement de l’infant Carles, fill dels prínceps d’Astúries.
Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772
Busiris
Mitologia
Segons la llegenda grega, rei d’Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa, mort per Hèracles quan volia sacrificar l’heroi a Zeus.
Potser és una deformació d’Osiris
marquesat de Noguera
Història
Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma i Liederkeke, fill dels comtes d’Elda i d’Anna, sobre el lloc de Noguera.
Passà als Arias-Dàvila, comtes de Puñonrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló
Lehman Collection
Col·lecció d’art reunida a Nova York des del 1911 pel financer Philip Lehman i continuada pel seu fill Robert Lehman (1894-1969).
Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…
Biànor
Mitologia
Personatge mitològic, fill del Tíber i de la nimfa Manto, fundador de Màntua, a la qual donà el nom de la seva mare.
Joan de Bayarte Calassanç i Àvalos
Història
Militar
Militar, fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89).
A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…
Orquestra Municipal de València
Música
Entitat musical fundada el 1943 i organitzada per Joan Lamote de Grignon, amb el seu fill Ricard Lamote de Grignon com a sotsdirector.
Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians