Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels…
Philip Larkin
Philip Larkin
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Poeta i novel·lista anglès.
Educat a Oxford, publicà el seu primer llibre de poemes, The North Ship 1945, on es palesà la seva austeritat intencionada a l’estil de Yeats La lectura aprofundida de la poesia de Thomas Hardy donà tot un altre to al volum següent, The Less Deceived 1955 D’obra escassa, és considerat, però, el poeta més important de la generació coneguda com The Movement 1965 es també un dels poetes més guardonats del seu temps El seu darrer llibre poètic, High Windows 1974, persisteix en el to neutre de veu dels anteriors També és autor d’un parell de novelles Jill…
Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este
Història
Política
Duc de San Jaime i de Madrid, pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’Alfons Carles I.
Fill segon de Joan Carles de Borbó i de Bragança i Maria Beatriu d’Àustria-Este El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà pels diferents camps de batalla quan fou designat pel seu germà de Carles VII general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la tercera guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume , es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’…
Santa Maria de Vilaseca (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les…
Andreas Werckmeister
Música
Teòric musical i organista alemany.
Es formà com a organista al costat del seu oncle i després completà els estudis musicals a Nordhausen i a Quedlinburg Treballà com a organista a Hasselfelde 1664, Quedlinburg 1675 i Halberstadt 1696 Com a teòric, destacà pels seus treballs sobre el simbolisme en la música i el seu fonament teològic Alguns dels seus tractats teòrics foren molt influents en el seu temps En el titulat Orgel-Probe Frankfurt i Leipzig, 1681 proposà un original sistema d’afinació D’altres són Musicae mathematicae Hodegus curiosus Frankfurt i Leipzig, 1686, Hypomnemata musica…
Joan de Figueres i Carpi
Historiografia catalana
Erudit i religiós trinitari calçat.
Viatjà per Europa i s’interessà sobretot per la història del seu orde Visità arxius de França i d’Anglaterra i altres llocs i, al servei del papat, desenvolupà diverses missions a Europa Fou ministre general del seu orde a Anglaterra, Escòcia i Irlanda Fruit de l’interès per la història del seu orde són un Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad 1642 i el Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis 1645, que, en opinió del també trinitari Rodríguez Biblioteca valentina , 1747, no són del tot fiables També deixà alguns manuscrits i uns…
Pere de Santjoan
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor picard.
Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare…
Šamši-Adad I
Història
Rei d’Assíria (~1813 — 1781 aC).
Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El…
Manuel Salvat i Xivixell
Manuel Salvat i Xivixell (1901)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i impressor.
Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada,…