Fill segon de Joan Carles de Borbó i de Bragança i Maria Beatriu d’Àustria-Este. El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà pels diferents camps de batalla quan fou designat pel seu germà de Carles VII general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) en el curs de la tercera guerra Carlina.
El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent. Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió.