Resultats de la cerca

La geografia El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristallí aràbic, els quals, al Iemen, assoleixen la màxima altitud Ḥaḍur Šu’ayb, 3760 m L’altiplà, que és situat a l’àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles Vers l’W i el S les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d’uns 40 a 70 km d’amplada Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l’hivern i humides a l’estiu 90% d’humitat Cap al sector…

La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…

Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els…

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el…

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La…

L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València…