Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
sèrie
Lingüística i sociolingüística
Conjunt ordenat d’elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú.
Anomenada també correlació o sèrie correlativa , serà marcada, si el tret comú és positiu, i no marcada, si és negatiu Així, per exemple, en català b, d, z, z, ž, ž, z, y, g formen una sèrie marcada quant a la sonoritat, i p, f, s, t, š, s, k la formen no marcada per manca de sonoritat
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus
aiguagim

Les sessions d'aiguagim es componen d'uns exercicis bàsics i són dirigides per un monitor
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de manteniment consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, amb una intensitat variable, generalment seguint el ritme d’una música, amb l’objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives.
La pràctica de l’aiguagim ajuda a tonificar els músculs, a millorar-ne l’elasticitat i la resistència, a enfortir el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, a corregir la postura i a reduir el cansament És recomanable per a les persones amb sobrepès, les que pateixen artritis, artrosi o hèrnies, o les que es rehabiliten d’una lesió Les sessions d’aiguagim, dirigides per un monitor, es componen d’uns exercicis bàsics com marxa endavant i endarrere, flexions, extensions de braços i cames, i exercicis que necessiten com a punt de recolzament el cantell de la…
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’…
ritornello
Música
Paraula italiana, diminutiva de ritorno, que significa ’petita tornada’ i que s’aplica, en particular, al tutti d’una ària o d’un concert.
Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no…
noves adquisicions
Arxivística i biblioteconomia
Llista o catàleg dels llibres que han estat ingressats de nou al fons d’una biblioteca.
Solen ésser ordenats alfabèticament per nom d’autor o per matèries, però també poden ésser ordenats segons la classificació decimal
descarbonatació
Química
Operació de descarbonatar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o dels processos químics.
Pot ésser feta per dos procediments per precipitació, convertint els bicarbonats solubles en carbonats insolubles, o bé per bescanvi iònic
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
resina alcídica
Química
Nom genèric de les resines polièster, generalment modificades amb olis o altres resines.
Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells