Resultats de la cerca

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…

Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però, contra la voluntat de la família, abandonà els estudis i debutà en el món literari amb només catorze anys escriví el monòleg dramàtic teatral en vers Repatriat , estrenat el 1899 En acabar l’any ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà el 1900 aparegueren a Joventut i a  Catalunya Artística les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E Alfonso, la revista Auba En aquesta primera etapa collaborà també a Pàtria Nova , de Reus, on el 1906 pronuncià a la seu local de la…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

Situació Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent ECSA - A Roura El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 26” N - Long 2° 17’ 52” E De la vila de Rià, que és a 2 km de Prada…

Situació Interior de l’absis de l’església, abandonada, amb l’ara d’altar desmuntada pels buscadors de tresors ECSA - MÀ Font Aquesta església era l’antic temple del poble de Torm, despoblat des de fa temps, el qual és situat a 1 300 m d’altitud al vessant de la vall de Cellers, sota els plans d’Ixert Mapa 32-10213 Situació 31TCG126942 Des de la Torre de Buira surt l’antic camí que menava a Sant Orenç, recorregut força entretingut a través d’una esplèndida roureda, que s’ha de deixar tot just quan s’arriba a la borda de l’Ampriu Des d’aquest punt cal enfilar-se, entre argelagues, per un camí…

Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí un èxit ampli…

Albert Einstein a l’Escola Industrial de Barcelona Font ETSEIB, UPC Quan Albert Einstein arribà a la ciutat al final del mes de febrer del 1923 culminava un esforç, pel cap baix de tres anys, per a convidar-lo El fenomen Einstein acabava d’esclatar, esperonat entre altres coses pel fet que l’observació de l’eclipsi de sol del maig del 1919 confirmà aspectes de la teoria general de la relativitat, i que, el 1921, el físic alemany havia rebut el premi Nobel pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric L’onada de passió einsteiniana que es desfermà a tot el món des d’aquella època fou un…

Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre la companyia…