Sant Martí de Noedes

Situació

Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent.

ECSA - A. Roura

El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat. L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 37’ 26” N - Long. 2° 17’ 52” E.

De la vila de Rià, que és a 2 km de Prada per la N-116 en direcció a Puigcerdà, surt la carretera D-26 que porta a Noedes, passant per Conat, en un recorregut de 12,5 km. És una carretera estreta, de muntanya.

Història

El topònim Noedes és documentat des de l’any 888, en què es consigna el rio de Noseto. Com a lloc habitat s’esmenta a la segona meitat del segle XII, escrit Nosedes l’any 1181 i Noheda el 1188. Aleshores depenia dels senyors de Conat.

La parròquia de Sant Martí de Noedes és coneguda a partir del 1279, en què consta que el capellà de Noedes contribuí a la dècima que es recaptà a la diòcesi d’Elna en aquesta data. També apareix entre les parròquies del deganat del Conflent que pagaren la dècima el 1280.

El 1551 consta que era sufragània de la parròquia veïna de Sant Esteve d’Orbanyà.

Església

És una església d’una sola nau amb un absis semicircular al costat de llevant. La nau és coberta amb una volta apuntada i seguida, mentre que l’absis té volta de quart d’esfera que comunica vers la nau per un doble plec de mig punt fet amb petites dovelles, el qual presenta unes impostes grosses, de pla i cavet.

El temple és situat en un terreny en fort pendent vers migdia. L’emplaçament ha motivat que en l’actualitat tot el parament romànic del costat septentrional de la nau estigui colgat per les terres que han baixat del pendent, molt pronunciat, de la muntanya. També resta soterrada la meitat inferior del sector nord de l’absis. L’edifici romànic ha estat objecte d’algunes alteracions o reformes.

Damunt de la nau s’afegí un pis o terrabastall en època tardana, el qual té una coberta d’un sol vessant, amb pendent vers el sud.

L’entrada actual és a la façana de ponent, en un cos d’edificació sortint i més baix que la nau, a manera de pòrtic. Fou construït al segle XIX o inici del XX, amb pedruscall i carreus del parament romànic que fou esbotzat en bastir-lo.

El campanar és una torre quadrada, poc alta, amb obertures rectangulars, que és adossada a l’extrem de ponent del mur nord del temple. També ha estat afegida en època molt tardana.

A la façana de migdia de la nau —l’única que és totalment visible— hi ha la portada romànica, avui inutilitzada. És una porta simple, que consta de dos arcs de mig punt, en degradació. Són fets amb dovelles curtes i molt amples, ben tallades i polides, de marbre rosat, mentre que els brancals han estat fets amb carreus d’esquist. Una finestra situada vers l’extrem oriental d’aquest mateix mur ha estat alterada totalment.

Al centre de l’absis s’obre una finestra romànica força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt que tenen dovelles petites i curtes.

Una cornisa destacada, de perfil de pla i cavet, corre per la part superior dels murs laterals de la nau i del mur de l’absis.

L’aparell romànic resta ben visible, exteriorment, a la dita façana meridional i a la part de l’absis que queda descoberta. A la part superior del frontis, que s’alça per sobre del pòrtic tardà, ha estat molt modificat. A l’interior, la construcció romànica resta al descobert només en els punts on han caigut els arrebossats.

La construcció es caracteritza pels carreus d’esquists o pissarra que hom aconseguí escairar i polir amb resultats sorprenents, atesa la feblesa de la pedra. Aquests carreus s’afileren amb uniformitat, col·locats a trencajunt.

En el parament meridional destaquen alguns carreus de grans dimensions a la base del mur. Són notables especialment tres carreus de volum enorme situats a l’extrem occidental.

Alguns carreus angulars són tallats, en canvi, en pedra tova o travertí de font. Amb aquesta mateixa pedra és feta enterament la finestra de l’absis. A més, sota la cornisa de l’absis hi ha una filada de carreuons també de tova, de cap a cap del mur.

Aquesta combinació de material petri fou introduïda amb una evident intenció d’aconseguir un efecte cromàtic, fet que sorprèn en un edifici tan senzill.

La finestra de l’absis i la franja superior, ambdues de tova d’un color “torrat” de tonalitat clara, contrasten dins el to gris molt fosc del parament i la cornisa, tallats en pissarra. El mateix es pot dir del marbre dels arcs de la portada.

Per les característiques formals —tipologia de les voltes, obertures i aparell—, entenem que l’església de Sant Martí de Noedes fou bastida probablement dins la segona meitat del segle XII.

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 212-213; Rius, 1946, pàgs. 46 i 55; Ponsich, 1980*, pàg. 113.