Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i resisteixen…
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La…
Maria Montessori

Maria Montessori
© Fototeca.cat
Educació
Pedagoga italiana.
Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della pedagogia…
El Correu de la Unesco
Revista mensual editada per la UNESCO del 1948 fins el 2001.
Bé que de temàtica universal, s’ocupà especialment dels problemes econòmics, socials i culturals del Tercer Món des d’una posició de defensa dels drets humans Editada en 27 llengües 2001, se'n féu una edició trimestral en Braille, en anglès, francès, coreà i castellà L’edició catalana fou iniciada pel gener del 1978, després de la publicació d’un número zero pel novembre del 1977 De primer a cura d’Editorial Teide, l’any 1980 passà a Enciclopèdia Catalana, SA Del 1978 s’ocupà d’alguns aspectes de la cultura catalana, tractats per autors catalans El maig del 2002 se n'inicià una…
CC
Política
Sigla que, amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans, identificà un moviment parapolític nacionalista i catòlic sorgit a Catalunya en 1954-55.
Emparat per les organitzacions eclesials més inspirades al país, com ara l’escoltisme, les Congregacions Marianes o Montserrat, s’inspirava ideològicament en Raimon Galí i era dirigit per Frederic Roda 1955-57 i Xavier Muñoz i Pujol 1957-62, es dedicà sobretot a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol , organitzà 1959-60 la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc Després de la separació del grup de J Pujol, CC esdevingué 1962 Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors…
consentiment
Dret
Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat, respecte a un acte extern, propi o estrany.
És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa Hi ha dos tipus de consentiment exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals minoritat, estat civil, etc, o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència violència o intimidació, error i dol En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment lliure i mutu en tot el que…
còlit

Còlit gris (O. oenanthe)
© Craig Nash
Ornitologia
Nom donat a diverses espècies del gènere Oenanthe, de la família dels túrdids.
Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura…
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I entre els més…