Resultats de la cerca

Puix que el gènere p és donat per la fórmula p = n -1 n -2/2-δ- k , on n és el grau de la corba, δ el nombre de punts nodals, k el nombre de punts cuspidals, són corbes unicursals les còniques n =2, les cúbiques amb un punt doble o cuspidal n =3, δ=1, k =0 o bé n =3, δ=0, k =1, les quàrtiques amb tres nodes n =4, δ=3, etc La característica intuïtiva de les corbes unicursals és que poden ésser recorregudes d’una sola tirada passant, si cal, per l’infinit El gènere i, per tant, el caràcter de corba unicursal p =0 és invariant per a les transformacions algèbriques

Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls…

Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’…

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas

El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no…

El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…

Quant a la jurisdicció, hi ha tribunals diocesans , de primera instància, cadascun dels quals sota la jurisdicció del bisbe, que n'és el jutge, bé que en delega les funcions al provisor Hom pot apellar als tribunals metropolitans o ordinaris de segona instància, sota la jurisdicció dels arquebisbes A l’Estat espanyol hi ha el tribunal de la Rota de la Nunciatura, a Madrid, que coneix de les apellacions de les sentències de les diòcesis de l’Estat espanyol Finalment, hi ha el tribunal apostòlic , integrat per la Penitencieria Apostòlica, el tribunal de la Rota Romana i el tribunal…

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…

En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats…

Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…