Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen…
material fotocròmic
Química
Material capaç de canviar de color de manera reversible en funció de la intensitat de la llum que rep.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la radiació lumínica Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color Les primeres aplicacions comercials de materials fotocròmics han estat en les lents òptiques, que canvien de color en funció de la llum que reben i actuen com a protectors solars Els materials fotocròmics tenen aplicació en el camp tèxtil en la confecció de teixits protectors o bé amb memòria de forma Algunes proteïnes,…
Finestret
Finestret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al NE del massís de Canigó.
És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant…
Cornellana
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Cornellana , tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí, a 1 355 m d’altitud, sota el cap de la Fesa, al NE del poble de Fórnols.
L’església, dedicada a sant Pere, té un campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana, on s’obren un portal i una finestra de mig punt no té més de cent anys i es construí, en part, amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, les ruïnes de la qual es conserven sobre el poble Conserva un retaule del segle XVII que conté en realitat peces de dos de diferents, i depèn de la parròquia de Fórnols A Cornellana es poden identificar encara les restes d’una allau de fang que al segle XIX s’endugué algunes cases Per protegir el poble d’aquests moviments de terres es plantaren…
La Gran Bretanya decideix sortir de la Unió Europea
Se celebra a la Gran Bretanya el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea Amb una participació del 71,8% la més alta en unes votacions generals des del 1992, el resultat és clarament favorable al Brexit, acrònim amb què es coneix l’opció de sortida 52% contra 48% Hi ha fortes diferències segons les regions mentre Anglaterra i Galles són clarament favorables a abandonar la UE 53,4% contra el 46,6% i 52,5% contra el 47,5%, Escòcia i Irlanda del Nord hi són rotundament contràries 62% contra 38% i 55,8% contra 44,2%, respectivament, com també Londres 59,9% contra 40,1%, el pol econòmic…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha…
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…
Madeira

Madeira
Patrick Müller (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag de Portugal, a l’Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc.
Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João…
Grenoble

Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…