Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els…
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…
part
Música
En un context polifònic, cadascuna de les línies melòdiques que formen el teixit contrapuntístic.
El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…
Casino de Granollers - Club de Ritmo
Música
Entitat recreativa creada el 18 d’octubre de 1935 amb el nom de Jazz Club de Granollers, que, després del Hot Club de Barcelona, fou el club de jazz més important de l’Estat espanyol.
Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…
Festival de Glyndebourne
Música
Festival operístic que se celebra anualment al poble de Gyndebourne, a East Sussex, Anglaterra.
Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que arribà a les…
Federació de Cors de Clavé
Música
Entitat federativa de les societats corals claverianes creada el 1951 en refer-se la Federación de los Coros de Clavé, hereva de les fraccions claverianes anteriors a la Guerra Civil, que derivaren de la primerenca Associació Euterpense fundada per Clavé el 1860.
Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…
Conservatori de Música del Liceu
Música
Escola oficial d’estudis musicals, la més antiga de Catalunya, situada al mateix edifici del Gran Teatre del Liceu, amb el qual comparteix els orígens.
El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les aportacions dels socis…
Royal Opera House
Música
Principal teatre d’òpera de Londres, al barri de Westminster, prop de l’antic mercat de fruita i verdures del Covent Garden, avui centre comercial.
És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis…
Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia
ERC
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Harvard Kennedy School of Government Ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament a empreses i a administracions públiques Militant de les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya des del 1998, en fou portaveu nacional del 2003 al 2007 Membre de l’executiva d’ERC del 2003 al 2010 i des del 2015, fou regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar 2011-18 i…