Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Natació Barcelona l’any 1957 i durant tretze temporades formà part de la davantera de l’equip del CNB, habitualment com a tercera línia Es proclamà campió d’Espanya 1963 Fou un dels integrants de la selecció d’Andorra en el debut internacional d’aquest país, davant Tunis Així mateix, també jugà amb la selecció espanyola sub-23 i nombroses vegades amb la catalana Com a veterà, ha realitzat gires per Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia Presidí la Federació Catalana de Rugby 1988-92

El 1996 entrà a formar part del Club Esportiu Fran Martín de Barcelona competint en les categories dels pesos lleuger i superlleuger Aconseguí la medalla d’or al Campionat d’Espanya cadet 2001, júnior 2002 i sub-21 2006, i la de bronze en els campionats absoluts del 2006 i 2007 També s’adjudicà la medalla d’or a l’Obert de França júnior 2001, la medalla de bronze al Campionat del Món júnior de Creta 2002, l’Internacional Ciutat de Barcelona 2005 i la tercera Copa d’Andorra Trofeu Anyós 2006

Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú

Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja

Fou vigent a Andorra fins el 1993, on, segons una clàusula del pariatge del 1278, hom el pagava en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps El seu darrer import fou de 450 pessetes, els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa, on es nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d’Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors

Fill del vescomte Pere I de Castellbò i de Sibilla I, vescomtessa de Cerdanya Tingué greus conflictes amb els bisbes d’Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa Reconciliat amb l’església el 1171 per mediació del bisbe d’Elna, que actuà d’àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d’Andorra del 1176 Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, hagut de la seva segona esposa Ermessenda

Nacionalitzat espanyol, destacà sobretot en el voleibol de platja, on formava parella amb el català Lluís Badosa, i esdevingué un referent del voleibol de platja espanyol de la dècada dels noranta i del 2000 Es proclamà campió d’Espanya en sis ocasions 1995, 1996, 1999, 2003, 2006, 2007 i el 2008 fou proclamat millor jugador de voleibol de platja per la federació espanyola Com a jugador de voleibol de pista, va jugar com a oposat i receptor, al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i, a partir del 2001, al Club Voleibol Andorra

Migcampista format a les categories inferiors del Badalona, amb el qual debutà a segona divisió la temporada 1964-65 Després, entre altres equips, estigué a l’Andorra 1966-67 i el Mallorca 1967-69, 1970-71, i quatre temporades a primera divisió, una amb el Celta 1969-70 i tres amb l’Elx 1971-75 Posteriorment jugà en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem Es retirà com a futbolista el 1980 Exercí d’entrenador a les categories juvenils del Mallorca i, a la tercera divisió, a la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears

Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també fou president…