Resultats de la cerca
Es mostren 2839 resultats
Pitti
Família florentina coneguda des del s XII.
Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà
Dapifer
Història
Llegendari fundador del llinatge de Montcada, dit també Napifer o Nafiser, el més important dels Nou Barons i successor d’Otger Cataló a la seva mort.
El nom prové d’haver pres com a nom propi el de la dignitat de dapifer ‘senescal’ pronunciat segurament a tort com a agut que exerciren durant segles determinats membres de l’esmentada família Degué ésser Pere Tomic 1438 el creador del personatge i qui li imposà el nom en la forma Napifer En un desenvolupament posterior Pere Anton Beuter 1540 el féu del llinatge dels ducs de Baviera El primer a corregir la forma Napifer en Dapifer fou Rafael Martí de Viciana 1563
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
Carles VIII de Suècia
Història
Rei de Suècia (1448-57; 1464-65 i 1467-70) i de Noruega (1449-50).
Fill del noble Knut Thordsson Participà en l’aixecament suec contra la unió escandinava 1434 regent de Suècia 1438, acceptà l’elecció de Cristòfor de Baviera mort aquest 1448, fou elegit rei de Suècia Una expedició militar li permeté de coronar-se rei de Noruega 1449-50, però contra ell prevalgué Cristià d’Odenburg Les seves mesures contra la noblesa i el clergat provocaren una oposició, al capdavant de la qual es posà l’arquebisbe Jöns Bengtsson Oxenstierna, que l’obligà dues vegades a expatriar-se Recobrà definitivament el tron el 1467
Gabriel-Germain Boffrand
Arquitectura
Arquitecte francès.
Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art
Agostino Steffani
Història
Música
Compositor i polític italià.
Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII
Francesc Cerdà i de Villarestau
Francesc Cerdà i de Villarestau Rapte de Ganimedes
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
Francesc Josep I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria i Bohèmia (1848-1916).
Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina