Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Marie-Claire Alain
Música
Organista francesa.
De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals de les…
,
Esterházy
Música
Família aristòcrata hongaresa de mecenes musicals.
El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui contractà els…
Renata Scotto
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta La Traviata El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally , d’Alfredo Catalani El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula , de V Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M Glinka, Ch Gounod i G Verdi El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i…
,
Francesc Josep I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria i Bohèmia (1848-1916).
Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per…
Alonso Cano
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i arquitecte barroc.
Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc de Borja ,…
Tilda Swinton

Tilda Swinton
© Matt Petit / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu britànica Katherine Matilda Swinton.
Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren, entre d’…
Andrea Fuentes i Fache
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
S’inicià al Club Natació Kallipolis i, a tretze anys, passà a la Residència Blume a les ordres de Bet Fernández El 1999 ingressà al CAR de Sant Cugat i debutà amb la selecció espanyola, sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés Fou campiona del món júnior 2001 en duo amb la seva germana Tina Des d’aleshores ha format part de l’equip absolut que ha pujat al podi en totes les competicions internacionals L’any 2008 substituí Paola Tirados com a companya de Gemma Mengual en el duo, i el 2010 la substituí en el solo i formà parella amb Ona Carbonell en el duo Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes…
,
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del 2025 és…
,
David Nel·lo i Colom

David Nel·lo i Colom
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor i músic.
Fill del director teatral Francesc Nello , i germà del geògraf Oriol Nello Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996, Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998, La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de…
,
procés de Bolonya
Educació
Nom amb què és conegut el conjunt de reformes en el sistema universitari europeu i la seva aplicació, que culminà en la implantació d’un Espai Europeu per a l’Educació Superior (2010).
Tingué com a punt de partida la Declaració de Bolonya , formulada pels ministres europeus d’Educació reunits a aquesta ciutat el 19 de juny de 1999, en la qual s’expliciten les directrius en l’ensenyament superior europeu amb el propòsit genèric d’enfortir la competitivitat de l’alumnat i de convertir Europa en una referència mundial dels estudis superiors Aquestes directrius es concreten en l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable la implantació generalitzada del sistema de dos cicles, grau i postgrau, el primer dels quals ha de ser indispensable per a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina