Resultats de la cerca

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim…

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…

D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de…

La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant memorialístic La seva…

Formà part de l’Accademia Pontaniana amb el nom d' Actius Syncerus Gentilhome de la cort, acompanyà Frederic II de Nàpols en el seu exili francès 1501, i tornà a Nàpols a la mort del rei 1504 En la seva joventut escriví el Gliuommeri , monòlegs burlescs i satírics de caire popular, gairebé tots perduts, i les Farse , jocs escènics Escriví també abundant poesia, que els darrers anys reelaborà i ordenà, dividint-la en Sonetti e canzoni cinc Eglogae piscatoriae , en llatí tres llibres d' Epigrammi i tres d' Elegiae Però deu la seva fama a la novella pastoral en vulgar L’Arcadia…

Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127 Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161 A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 li fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan També hi ha una vida llatina anònima s XIV que recorda la seva santedat…

De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva…

La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada  fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…