Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…
Partit Comunista de Catalunya-Partido Comunista de España Unificado
Partit polític
Partit prosoviètic fundat al maig de 1980 per la fusió del Partido Comunista de los Trabajadores i del Partido Comunista de España (VIII y IX Congresos).
El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos Tuya, edità…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada, empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del segle XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del segle XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del segle XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais…
Ratisbona
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a l’Alt Palatinat, vora el Danubi.
Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de…
Joan Miquel Nadal i Malé
Política
Polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1972 i exercí com a advocat El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1979 esdevingué regidor de Tarragona Fou elegit alcalde d’aquesta ciutat l’any 1989 gràcies a una moció de censura presentada per Convergència i Unió que tingué el suport del PP i el CDS, i ha estat revalidat en el càrrec els anys 1991, 1995,1999 i 2003 Entre el 1986 i el 1996 fou diputat al Congrés En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 fou elegit diputat, encapçalant la llista per Tarragona i l’any 2003 fou reelegit En les eleccions de…
Max Bruch
Música
Compositor i director d’orquestra alemany, d’origen jueu.
Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…
Bartomeu Triall
Música
Mestre d’orgues i religiós trinitari menorquí, actiu entre el 1666 i el 1713.
Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí…
Aliança Popular d’Esquerra Socialista
Partit polític
Partit socialista constituït el 1963 a partir de la Nova Esquerra Popular, que tenia consciència d’expressar una “nova generació dels Països Catalans”.
Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…
Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló
Literatura catalana
Poeta.
Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina