Resultats de la cerca

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…

Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la…

Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix…

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…

Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I…

Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger…

Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els bàndols…

El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part,…

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…

Dirigida per Isabel Martí, publica novella, assaig, humor, cròniques, reportatges, memòries, etc Els primers anys publicà la collecció d’antologies “100 pàgines triades per mi”, de clàssics catalans actuals Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, JV Foix Des dels inicis, Josep Maria Espinàs hi publica regularment la seva obra, de la qual destaca la sèrie de Viatges a peu i, per la seva gran projecció, El teu nom és Olga 1986 Sobresurt també Albert Sánchez i Piñol  que, amb La pell freda 2002, es convertí en un dels autors en…