Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Friedrich Hegar
Música
Director i compositor suís.
El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou…
Pantaleon Hebenstreit
Música
Violinista i compositor alemany.
Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…
Emil Hartmann
Música
Compositor i organista danès.
Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…
Albert Wellek
Música
Musicòleg i psicòleg alemany d’origen austríac.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la totalitat i la…
Georg Österreich
Música
Cantant i compositor alemany.
Estudià amb J Scheffler a Magdeburg i amb J Schelle a Leipzig Cantà com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel del 1686 al 1689, any a partir del qual fou mestre de capella del duc de Slesvig-Holstein En 1695-97 exercí provisionalment el càrrec de mestre de capella a Coburg Altra vegada a la cort de Wolfenbüttel, hi actuà com a cantant d’òpera i fou professor de cant La producció musical d’Österreich comprèn música sacra i profana Dins la música sacra sobresurten les cantates, que es caracteritzen pel fort contrast entre passatges per a solista amb acompanyament de baix…
Jaroslav Kvapil
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista txec.
Fins el 1909 estudià a l’Escola d’orgue de Brno amb M Kuhlová piano i L Janácek composició Posteriorment 1911-13 es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb Teichmüller piano i Reger composició Inicialment es dedicà durant un curt període a la carrera pianística, i el 1919 ja dirigia la Societat Filharmònica de Brno Feu classes en aquesta ciutat i esdevingué professor de composició a l’Escola de Música i també al Conservatori 1920-47 Fins el 1957 ensenyà a l’Acadèmia Janácek Com a compositor excellí en el conreu de les formes tradicionals, sobretot la variació, i tingué un gran…
P’otr Ivanovic Jurgenson
Música
Editor rus d’origen estonià.
Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N…
Johann Philipp Kirnberger
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der…
Walther von Wartburg
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Professor a les universitats de Berna i Lausana 1928, Leipzig 1929 i Basilea 1940, ensenyà també com a professor invitat a la de Chicago 1935-40 i a la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín des del 1947 S'ocupà de diversos problemes generals i particulars de la lingüística romànica, així com del poblament germànic en alguns països romànics Autor del monumental Französisches etymologisches Wörterbuch , en diversos volums, continuat pels seus deixebles, escriví nombroses obres, entre elles Évolution et structure de la langue française 1934, Die Entstehung der romanischen…
Karl Leonhard Reinhold
Filosofia
Filòsof austríac.
Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina