Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
galer | galera
Folklore
Paborde, persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.
Carniola
Aspecte del llac Črnava, dins la regió de Carniola
© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič
Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels Habsburg el 1335, fou erigida…
ascó
Transports
Llum col·locat a la pena del pal major d’un vaixell i que serveix per a fer senyals.
amarar
Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.
hipermorf | hipermorfa
Biologia
Dit del gen produït per mutació que té un efecte similar, però major, que el seu al·lel ordinari.
caramussal
Transports
Vaixell mercant turc de formes allargades que arborava dos pals, major i de mitjana, a més del bauprès.
gratacel
Transports
Vela petita que hom hissa a vegades a la part més alta del pal major d’una nau.
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del…
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans…
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…