Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Adelaida
Història
Muller de Guillem de Santmartí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i els estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.
Essent ja vídua 1010, una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants 1013 Després, el plet fou resolt favorablement al monestir 1017 contra Adelaida Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys
Perabella
Monestir
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
Arnau
Cristianisme
Monjo del monestir de Ripoll.
Fou collaborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda Oliva li'n cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba
Santa Maria de Montsant
Ermita
Ermita i antic monestir cistercenc femení, situat al Montsant, dins el municipi de la Morera de Montsant (Priorat), al límit amb el de Cornudella, dominant el poble d’Albarca.
Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà Poc després 1176 hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa En 1215 es traslladà a Bonrepòs L’ermita del Montsant…
sala capitular

Interior de la sala capitular del monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Història
Lloc de reunió de la comunitat de religiosos als monestirs o dels canonges a les catedrals.
En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester
creuer

Interior del cimbori del creuer, del monestir de Vallbona de les Monges
Fototeca.cat
Arquitectura
Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.
Bernat de Vilamarí

Sepulcre de Bernat de Vilamarí, al claustre del monestir de Montserrat
© Lluís Prats
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança.
Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…
puig de les Relíquies
Muntanya
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina