Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
concili IV de Constantinoble
Vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l’emperador BasiliI i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi i condemnà el patriarca Foci.
No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers
Jerusalem
Vista de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967.
Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després…
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
Miquel Cabanas i Alibau
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant i escriptor.
Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…
Apol·lo

Apol·lo del Belvedere
©
Mitologia
Deu grec, fill de Zeus i de Leto, germà bessó d’Àrtemis, nasqué a l’illa de Delos, que li fou consagrada.
Segons tradicions primitives, fou déu del Sol per això l’anomenaren Febos ‘brillant’ Considerat déu de les coses bones, mantenia la llei, la justícia, i duia felicitat i prosperitat Era també déu de la medicina i pare d’Asclepi Fou venerat a tot Grècia, però el santuari principal era Delfos Tingué advocacions especials amb noms concrets Esminteu exterminador de rates, Piti exterminador de serps, Peà guaridor de malalts Fou també déu de la música, de la poesia i conductor de les muses A Itàlia, el culte començà a Etrúria i s’estengué a Roma i a tot el món romà Després de la batalla d’Àccium,…
,
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…
Abel Vallmitjana i Vallès
Magna Mater, bronze d'Abel Vallmitjana i Vallès
© Fototeca.cat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador, escultor i professor.
Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…
la Mina
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situat a la dreta del riu, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3 266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges uns 400 habitatges destinats preferentment als barraquistes barcelonins El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2 152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Can Tunis i de la Perona Els equipaments urbans hi són…
vil·la Adriana

Vista de la vil·la Adriana
Luigi Tiriticco (CC BY 2.0)
Vil·la monumental que es feu construir (117 — 138 dC) a Tívoli (Laci), prop de Roma, l’emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l’imperi Romà.
Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina