Resultats de la cerca
Es mostren 1759 resultats
Consell d’Aragó
Història
Nom que prengué el consell reial de la corona catalanoaragonesa durant la monarquia dels Àustria i els primers anys de Felip V.
El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó , per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya a partir del 1623, de tots els regnes Ben aviat 1522 el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel…
L’Iran posa fi a la persecució contra Salman Rushdie
El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Kamal Kharrazi, anuncia que Teheran deixa d’impulsar la persecució contra l’escriptor Salman Rushdie, condemnat a mort l’any 1989 per l’aiatollà Khomeini per haver escrit la novella The Satanic Verses, considerada blasfema Teheran anuncia també que retira els 2,5 milions de dòlars de recompensa per la mort de Rushdie Arran de l’anunci, la Gran Bretanya restableix relacions diplomàtiques amb l’Iran, mentre Rushdie fa una multitudinària roda de premsa i, per primera vegada en deu anys, es passeja tranquillament pels carrers de Londres Dies…
tecnocràcia
Política
Sociologia
Govern dels tecnòcrates.
Suposa una racionalització de les tasques de l’administració pública, fins a arribar a un nou model d’organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d’eficàcia Partint d’una crítica a les ideologies polítiques, pretén arribar a la despolitització de les masses, que resten excloses de la participació en els afers públics, i a la creació d’una societat de consum que, mitjançant uns mecanismes de persuasió i repressió, permeti de fet la…
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…
Inauguració d’un grup de debat sobre el procés català al Parlament britànic
L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català Romeva critica durament, també,…
La delegada de la Generalitat a Alemanya denuncia l’espionatge del govern espanyol
Marie Kapretz, delegada del Govern a Berlín, denuncia l’espionatge d’agents espanyols, així com la intercepció de correus electrònics personals El 22 d’agost la fiscalia general alemanya admet la denúncia L’espionatge a Kapretz és un dels molts a què han estat sotmesos els membres de les delegacions catalanes a l’estranger, segons notícies publicades per diversos mitjans Aquests “seguiments”, com els anomena el ministeri, contenen informació personal i formen part de la documentació que l’Estat envia al TSJC, que demana el tancament de les delegacions El govern de la Generalitat qualifica els…
Jordi Alarte i Gorbe

Jordi Alarte i Gorbe
© PSPV / PSOE
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació Valenciana de…
Youssef Ben Khedda
Política
Polític algerià.
Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…
Benet VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Teofilacte
, de la família dels comtes de Tuscolo, en esdevenir papa (1012-24).
Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…
Francisco Fernández Ordóñez
Història
Política
Polític castellà.
Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina