Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
lligadura
Indumentària
Objecte que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.
La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La perruca fou…
Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg i teòric alemany.
Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal destacar Gedanken über die…
Josep Montserrat i Torrents
Filosofia
Filòsof.
Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…
Amon
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual significa ‘l’ocult’.
D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol Amon-Ra La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia Aquest fet repercutí en el camp religiós fou dotat d’una complexa teologia, una…
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior desaparegueren del vell…
Aristoxen
Música
Filòsof i teòric de la música grec (Grècia).
Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…
Santa Maria de Fontcoberta (Queixàs)
Art romànic
Situació Conjunt d’aquest petit temple d’origen preromànic modificat per refeccions posteriors ECSA - JL Valls És situada al veïnat de Fontcoberta, al centre de l’actual terme, als vessants de llevant del puig de Boc Es troba aïllada al cim d’una collada al nord del veïnat Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 10,8” N - Long 2° 39’ 27” E Hom arriba a Fontcoberta per la D-2, després de deixar enrere el cap de municipi venint de Forques L’església és a poc més d’l km al nord de Fontcoberta seguint per la mateixa carretera Història A més de per la seva arquitectura, l’antiguitat d’aquesta església…
Salso
Riu
Riu de Sicília, el més llarg de l’illa (111 km), que en l’antiguitat constituí la frontera entre la Sicília cartaginesa i la grega.
Neix als monts Madonie i desguassa a la mar de Sicília, al S de l’illa, a l’E de Licata
Marmàrica
Geografia històrica
Nom atribuït, a l’antiguitat, a la regió costanera del nord de l’Àfrica que comprenia des del delta del Nil fins a la Cirenaica.
És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior
olimpíada
Cronologia
En l’antiguitat grega, període de quatre anys (cinc, d’acord amb la manera de comptar clàssica) comprès entre dues celebracions consecutives dels Jocs Olímpics.
Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el quart així és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina