Resultats de la cerca

Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…

Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…

El massís de Pimorent 2 618 m alt es troba entre el Carlit, a l’E, i el Pas de la Casa, a l’W, i separa el vessant mediterrani conca de l’Aravó de l’atlàntic conca de l’Arièja, en el contacte tectònic entre el granit i els sediments silurians hom hi ha installat una important estació d’esports d’hivern Portè i Pimorent Des del 1870 aprofita el coll la carretera de Perpinyà a Foix per la Guingueta d’Ix, que el remunta des de la vall de Querol El 1929 fou inaugurat el ferrocarril elèctric transpirinenc de Ripoll a Acs dels Tèrmes per la Tor de Querol, que travessa el coll per un…

La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La seva carn és…

És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme correspon a…

Estudià art i arquitectura, i els seus primers treballs foren escultures fetes amb materials trobats a les platges de l’Atlàntic A partir del 1949 utilitzà cartells publicitaris trencats del carrer, i s’autodenominà affichiste ‘cartellista’ Recollí, classificà i mostrà els seus décollages de cartells, que considerà reflexos de la vida quotidiana, per tal de fer una obra popular En colleccionar i mostrar els cartells trencats en exposicions a galeries i museus, la seva obra volia qüestionar no tant l’obra d’art com la noció d’artista tradicional i professional S’apropià la propaganda política…

El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids Procellaria…

Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…

Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…

La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…