Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Hom estableix la classificació segons el temps esmerçat en el recorregut i d’acord amb els punts de penalització que han acumulat els participants en anar superant les diferents proves

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…