Resultats de la cerca
Es mostren 2278 resultats
Santa Maria de Linyola
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Linyola, situat al sector nord del Pla d’Urgell, una zona que ha estat tradicionalment del bisbat d’Urgell El lloc de Linyola fou conquerit pels comtes d’Urgell al final del segle XI El 1122 el comte Ermengol VI cedí els seus delmes de Linyola a la canònica de Santa Maria de Solsona En la butlla del 1151 atorgada pel papa Eugeni III a l’esmentada canònica, l’església de Linyola apareix entre les seves possessions La vinculació de Linyola a Santa Maria de Solsona comportà conflictes amb la canònica de Santa Maria d’Almatà de Balaguer i el bisbe i…
Santa Creu de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà en el seu…
Bigastre
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle XVII a partir d…
Tost

El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost .
Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968…
Castell de Nabiners (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Restes del castell, disperses entre els turons sobre el poble abandonat de Nabiners ECSA - A Villaró Les restes del castell són dalt dels dos turons que dominen el poble abandonat de Nabiners Mapa 34-11253 Situació 31TCG720861 Per a arribar-hi, cal prendre la pista que, des de la Palanca de la Seu, porta al torrent de Casanoves Allí, deixant a la dreta la Coma, cal agafar una pista forestal en molt mal estat que condueix fins al mas de la Font i Nabiners Abans d’arribar al poble surt un camí perdedor que s’enfila fins a la serra Història La notícia més antiga sobre el lloc i la vila…
Andreu Alfonsello
Historiografia catalana
Canonge i dietarista.
Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en…
Pau del Rosso, degà de la Seu de Barcelona (1650-1654)
El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…
tiratge a part
Disseny i arts gràfiques
Edició d’un nombre determinat d’exemplars que hom fa d’un article, d’un capítol, etc, aparegut en una revista, obra, etc, aprofitant-ne els motlles.
Sant Esteve de Salelles
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp…
Sant Martí de Llauró
Art romànic
Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina