Castell de Nabiners (Ribera d’Urgellet)

Situació

Restes del castell, disperses entre els turons sobre el poble abandonat de Nabiners.

ECSA - A. Villaró

Les restes del castell són dalt dels dos turons que dominen el poble abandonat de Nabiners.

Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG720861.

Per a arribar-hi, cal prendre la pista que, des de la Palanca de la Seu, porta al torrent de Casanoves. Allí, deixant a la dreta la Coma, cal agafar una pista forestal en molt mal estat que condueix fins al mas de la Font i Nabiners. Abans d’arribar al poble surt un camí perdedor que s’enfila fins a la serra.

Història

La notícia més antiga sobre el lloc i la vila de Nabiners és de l’any 987, en què Ermeriga va vendre al levita Sendred una sèrie d’alous, un dels quals es trobava al terme de Nabiners. Així mateix, Nabiners és un dels pobles mencionats en l’acta de consagració de la Seu.

L’any 1077 el comte Ermengol IV d’Urgell donava a Santa Maria de la Seu les batllies i franqueses de diversos termes del comtat, entre els quals figurava el de Nabiners. El lloc fou un domini del bisbe i del capítol de la Seu, tal com consta en el fogatge del 1358, amb 8 focs, jurisdicció que perdurà fins al segle XIX. La primera referència documental del castell, tot i que es tracta amb certesa d’una construcció força antiga, potser del segle X o fins i tot anterior, és del 1390: es tracta d’un plet per la possessió del castell entre el capítol i el consolat de la ciutat d’Urgell.

Castell

Hi ha restes de construccions en dos turons, separats per una petita vall. Al de ponent, el que és coronat per una creu, hi ha restes d’una muralla que encerclava tot el perímetre del turó. Aquesta muralla, d’uns 150 m de longitud, estava construïda amb pedra a penes desbastada, unida amb terra, i tenia entre 1 m i 1,20 m de gruix. En alguns punts, l’aflorament rocós substitueix els murs. Tot i que parts considerables de la muralla són cobertes per boixos i alzines, en determinats indrets semblen obrir-se murs, més estrets, que de seguida es colguen.

L’altre turó, a uns 200 m a llevant del primer, és molt més petit i és coronat per un esperó rocós d’uns 10 m de costat, tal vegada anivellat artificialment. L’emboscament del turó no permet apreciar l’existència de restes de parets o forats a la roca. Sobta, no obstant això, la presència d’enderrocs a tot el voltant de l’esperó, que potser devien constituir part d’una muralla o bé són l’enderroc d’una estructura que el coronava.

Com s’ha afirmat més amunt, cal situar la construcció del castell cap al segle X.

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1198; Baraut, 1980, vol. III, doc. 210, pàgs. 41-42.