Resultats de la cerca
Es mostren 3264 resultats
estil d’Elx-Archena
Pintura
Nom donat a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores.
Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià Elx, Benidorm, Alacant, etc i a Múrcia Archena i altres poblats i necròpolis Es caracteritza per les figures simbòliques també ha estat anomenat estil simbòlic , contraposant-lo a l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria , amb figures de dimensions considerables, humanes deessa alada o d’animals àguila amb ales esteses, lleó, llop, etc, voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat
Cₓ

Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
sonata da camera
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da chiesa- destinada a un ús no litúrgic.
Es caracteritza per estar formada per una successió de danses, totes en la mateixa tonalitat, sovint precedides d’un preludi La introducció ocasional de moviments d’altres tipus per exemple l' adagio , sense relació directa amb cap dansa, fa que no sempre es pugui distingir clarament la sonata da camera de la da chiesa Al principi del segle XVIII, la forma originalment coneguda per sonata da camera rebé el nom de suite , partita o altres d’equivalents, conservant el principi de reunir danses de tempi i caràcters contrastats, tots en una sola tonalitat
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
Gilbert & George
Art
Parella d’artistes plàstics formada per Gilbert Proesch (Àustria, 1943) i George Passmore (Totes, Anglaterra, 1942), inicialment escultors i fotògrafs.
Es conegueren estudiant a la St Martin's School of Art de Londres 1967 Des del 1969 es declararen “escultures vivents” i desenvolupen un art del comportament a través de l’acció, amb un llenguatge propi que es caracteritza per una forma de vestir convencional vestit i corbata Si bé en un primer moment la fotografia era només un testimoni de les seves accions, més endavant agafà identitat per si mateixa fins al punt que una part essencial de l’obra són grans fotografies murals que omplen l’espai expositiu, com si fossin grans vitralls
calostre
Biologia
Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part.
Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva
colèstasi
Patologia humana
Detenció del fluix de bilis.
Segons on s’efectua l’obstrucció de les vies biliars, hi ha les colèstasis de causa intrahepàtica i les de causa extrahepàtica La colèstasi intrahepàtica es caracteritza per una dificultat en l’excreció de la bilirubina al nivell dels canalicles biliars i és causada per virus, medicaments clorpromacina, metiltestosterona, etc o per una cirrosi biliar La colèstasi extrahepàtica apareix a conseqüència d’una litiasi biliar, d’una neoplàsia de les vies biliars, etc El tractament de les colèstasis intrahepàtiques és mèdic, i el de les colèstasis extrahepàtiques és quirúrgic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina