Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Heidelberg i amb Johannes von Soest a la capella cortesana de l’elector palatí, on s’estigué durant algun temps com a cantor i, més tard, com a mestre de capella L’any 1506 marxà a la capella de la cort dels Württemberg, a Stuttgart El 1507 és documentat com a succentor a la catedral de Constança Uns quants anys després retornà a Heidelberg La seva contribució més important és el tractat Musica getutscht Basilea, 1511, el llibre imprès dedicat als instruments musicals més antic que es coneix En la primera part l’autor assaja una classificació dels instruments,…

Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la lingua franca ,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent de la trompa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons que constituí…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les danses on la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o també…

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument derivat, anomenat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar a fer 40-45…

És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un pont únic…