Resultats de la cerca

Estudià a Istanbul, i hi fou professor de sociologia a la universitat Fou membre del comitè Unió i Progrés, i conspirà contra el règim absolutista d’Abdülhamit II Fou deportat pels britànics a Malta 1921 Establert de nou a Turquia, contribuí activament a la revolta de Mustafà Kemal És autor de diverses poesies i d’assaigs sobre sociologia

Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912

Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36

El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats

Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

Debutà en competicions internacionals el 1972 a Rotterdam L’any 1978 arbitrà els Campionats del Món de Berlín, i el 1980 el Campionat d’Europa júnior de Sittard Fou designat, el 1983, responsable de l’àrea de waterpolo del Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Natació Aquest mateix any xiulà el Campionat del Món júnior celebrat a Barcelona

Començà a arbitrar la temporada 1949-50, i la 1963-64 ascendí a primera divisió Es mantingué catorze temporades a la màxima categoria, fins a l’edició 1976-77, i dirigí 152 partits Arbitrà una final de Copa 1967 i en la seva darrera temporada assolí la internacionalitat Un cop retirat, fou informador del Comitè Nacional d’Àrbitres durant quinze temporades

El Comitè Olímpic Internacional i el govern del Japó anuncien la suspensió dels Jocs Olímpics i Paralímpics, que havien de començar el 24 de juliol a Tòquio, a causa de la pandèmia de la Covid-19 Tanmateix, es posposa l’esdeveniment a l’estiu del 2021 Al llarg del mes també se suspenen la majoria de competicions esportives nacionals i internacionals

Guanyà la medalla de plata per equips en el Campionat de Catalunya 2006 juntament amb Elisabet Font, Albert Masaneda i Jordi Arboix Assolí la segona posició al III Torneig Transpirenaic de raid muntant Volvo 2005 Fou membre del comitè organitzador del Raid Hípic de la Selva – Costa Brava Treballà com a professor d’equitació al Centre Hípic Vidreres 2004-10